dimarts, 30 de juny de 2009

Addiccions

He estat pensat què és el que m’ha fet enganxar a les persones o les coses a les que m’he enganxat al llarg de la meva vida. Les més greus: l’Aniset, la Lara, el blog, comprar llibres. Comprar llibres em penso que té a veure amb l’afany de posseir, l’afany de “comprar” la cultura, l’afany de que em sembla que comprant llibres que puc llegir estic comprant la possibilitat de ser escriptora. Al cap i a la fi, un escriptor s’alimenta principalment dels llibres que llegeix, i, com em va dir el psiquiatra quan vaig somniar que em donaven un llibre al costat d’un all, per mi els llibres són com el menjar. Mai no diríeu que algú està “enganxat” a menjar cada dia... doncs per mi comprar llibres és accedir a aquest aliment. Però, les altres tres addiccions, em sembla que la raó per la que m’hi he enganxat és una mica diferent de l’afany “d’alimentar-me” que em mou a l’hora de comprar llibres. Què tenen en comú la Lara, l’Aniset i el blog? Doncs que són dues persones i una cosa que m’han fet sentir escoltada. Parlar amb l’Aniset em feia sentir escoltada, a ell li podia explicar tot; escriure a la Lara em feia sentir escoltada, amb ella podria explaiar la meva vena d’escriptora de cartes, que és una mica diferent de la vena d’escriptora per ser llegida; el blog em fa sentir escoltada, escrivint-hi puc sentir que hi ha gent a qui li arriba el que escric, que sóc llegida. Vet aquí perquè m’he enganxat a aquestes tres coses: en realitat, m’he enganxa gairebé malaltíssament a coses que (imaginàriament o no) m’han fet sentir escoltada. Ja fa anys que em vaig adonar que tenir algú que t’escolti es droga dura. La llàstima és que, per circumstàncies que val més no remenar, l’única possibilitat d'entre aquestes tres que tingui actualment sigui el blog. És l’única amb la que encara no m’he picat els dits. Però em sembla que tot arribarà...
(També m’agradaria matisar que hi ha altra gent que m’ha escoltat, però com que em continuen escoltant, no ho he processat com una “carència” ni sóc conscient de l’addicció.)

1 comentari:

Elvira FR ha dit...

Benvinguda droga dura la necessitat de ser escoltats i escoltades....aquesta necessitat és universal diria jo...i d'alguna manera jo també escric per ser llegida/escoltada...