Si una persona és al carrer tirant –posem un exemple a l’atzar- aneguets de goma, i no hi ha ningú més que tiri aneguets de goma, i a mi em buida un ull un aneguet de goma, representa que jo haig de respectar la presumpció d’innocència del qui tirava aneguets de goma? Es que a mi aquestes argúcies legals em desconcerten, francament... (Perquè és això el que he sentit per la radio: que s’ha de respectar la “presumpció d’innocència” dels que tiren aneguets de goma!)
skip to main |
skip to sidebar
perquè no tot es pot llegir als llibres
.
Columna vertebral
- vida blocaire (41)
- vida escripturaire (38)
- dies de ràdio (34)
- paraules manllevades (32)
- bloc d'una lectora (26)
- una noia del segle passat (19)
- el vol de la reina de la ruda (18)
- frases lapidàries pròpies (15)
- filosofia d'estar per casa (8)
- microcontes (5)
- diàlegs amb mi mateixa (4)
- cine o sardina (3)
El mirall de la memòria
- d’octubre 2009 (18)
- de setembre 2009 (20)
- d’agost 2009 (17)
- de juliol 2009 (22)
- de juny 2009 (24)
- de maig 2009 (22)
- d’abril 2009 (16)
- de març 2009 (12)
- de febrer 2009 (14)
- de gener 2009 (18)
- de desembre 2008 (13)
- de novembre 2008 (7)
- d’octubre 2008 (19)
- de setembre 2008 (21)
Connexions
(pseudònim de l'autora Clarissa Clarà Claret)
2 comentaris:
miri-s'ho a l'inrevès: vostè és tot sola al carrer, passa algú, aquest algú té mal a un ull i de cop diu que ha estat vostè. l'acusa a vostè. se suposa que no ho arreglaran entre vostès dos perquè aleshores sempre guanyaria el més fort. per tant, recorren a un tercer. però aquest tercer no hi era. és la paraula de vostè (i vostè sap que no tirava aneguets de goma, però la tercera persona no) contra la paraula de la persona que diu que vostè li ha tirat un aneguet de goma. aquella tercera persona, aleshores, buscarà testimonis, proves balístiques i ornitològiques, etc. però mentrestant suposo que vostè entendrà perfectament que no la fiquin a la garjola, que no la torturin per aconseguir una confessió, etc. perquè sempre és més greu tancar un innocent que no deixar solt un culpable (si no és per altra cosa, almenys pel fet que el culpable mai no sabem realment si serà reincident; i del que es tracta és d'evitar que la cosa es repeteixi).
entenc que vostè, però, està fent aquí una metàfora; bastant incompleta si no indica que potser qui tira aneguets de goma és un agent de l'ordre. aleshores podria haver de considerar que potser el fet de considerar pressumptament innocent la força de l'ordre valdrà per després, partint de la base de considerar pressumptament innocent la persona que potser llençava papereres (pressumpció a la qual potser ha començat per faltar la persona que llençava aneguets de goma), arribar a la conclusió que la força de l'ordre es va extralimitar.
cosa que sempre fan les forces de l'ordre, per cert.
doncs això.
és que vaig estudiar Dret.
una abraçada,
p.c.
Puc saber quantes carreres tens? Em pensava que havies estudiat literatura comparada!
Publica un comentari a l'entrada