Unes gotetes de cinisme per esmorzar

Mai no he estat a Nord Amèrica, però sé que allà la gent tracta quotidianament amb armes. També sé que els nord americans per regla general respecten escrupolosament els límits de velocitat establerts per la llei a la carretera. Us recordeu de A cor obert? allà tots els qui entraven a urgències ho feien amb una ferida per arma de foc... Visc a Europa i sé que aquí no tenim a casa un armariet per les armes ni l’ensenyem als convidats. També sé que aquí deixem anar la nostra agressivitat a la carretera; els hospitals d’aquí només fan que atendre gent que s’hi ha deixat les costelles... Això, ja sé que és, probablement, una llegenda urbana, una generalització sense sentit, perquè no conec prou bé les estadístiques, i també sé perfectament que hi ha excessos de velocitat a Nord Amèrica i gent que té armes aquí. Però se m’acudeix que l’agressivitat és una cosa humana i que cada poble té la seva particular manera d’expressar-la. I, podríem dir, encara que això sembli una contradicció, que hi ha maneres més civilitzades d’expressar l’agressivitat que d’altres. I que potser, si aquí tinguéssim armes, i la gent és desfogués amb això, no correríem tant a la carretera. Gran solució al problema dels accidents de trànsit, no trobeu?