A l’aguait

Me’n recordo que quan buscava feina em vaig veure obligada a omplir molts tests psicotècnics. M’havien dit que el que busquen en un psicotècnic és que reflecteixi “la normalitat”, una cosa que jo, amb la meva malaltia mental, us podeu imaginar que tenia molta por de no saber reflectir. Malgrat això, tots els psicotècnics per feines de merda (evidentment no parlo de càrrecs directius) acostumen a ser el mateix amb lleugeres variacions. Són tan el mateix que vaig aprendre a fer-lo per reflectir “normalitat”, i com a mínim aquesta etapa de la selecció sempre la vaig passar. No sé si és que tothom la passa o què, però un cop l’has fet més de cinc vegades, ja veus per on van els trets, què és el que volen que contestis, i francament, mai no hi he sabut veure el valor de contestar allò concretament, més que la demostrar que seràs una persona amb poques idees pròpies que sabrà obeir. Cosa que, potser, és més important del que a mi em sembla a l’hora que et donin una feina de merda... Per exemple, sempre et pregunten: “li agrada treballar en equip?”. En realitat volen dir: “li agrada treballar sota les ordres d’una altra persona sense queixar-se?”, perquè, malgrat que sempre et pregunten si t’agrada treballar en equip, jo mai he tingut cap feina en la que realment es treballés en equip; sempre hi algú que mana, i tu, com a bon pringat, obeeixes. I això no és treballar en equip, per més que diguin. Es clar que m’agrada treballar en equip, però mai no es treballa en equip, sempre es treballa sota les ordres “d’algú que pensa”, i que mai et consulta per res; però ells insisteixen en seguir preguntant si t’agrada treballar en equip. Al principi del test sempre hi havia una pregunta que em feia molta gràcia, l’enunciat de la qual deia: “sempre estic a l’aguait dels intents de propaganda en els mitjans de comunicació”. Evidentment, si contestes que sí, és a dir, que sempre estàs a l’aguait dels intents de propaganda en els mitjans de comunicació, es pensaran que ets un friki i un paranoic. Has de contestar que tu, com a bona ovella normal, no t’adones dels “intents de propaganda”. Recordo un dia al Versió Rac 1 que hi va anar el presentador del programa de bricolatge Bricomanía. Innocentment, els locutors li van dir que els agradaria veure’l en les "pífies”, que els agradaria veure les escenes en que fa coses malament i no se’n surt, perquè ells a casa la majoria de vegades no se’n surten de fer les coses tal i com diu ell que s’han de fer, però com que al programa tot li surt sempre tan bé! Innocents! Per què un programa com Bricomanía no té la secció “pífies” en que el presentador es clava el martell al peu? Doncs perquè aquest programa és un absolut vehicle de propaganda per els fabricants de tota mena d’eines de bricolatge, i el que els interessa a aquest anunciants és mostrar que fent servir les seves eines tot surt bé a la primera, és a dir, que fent servir aquestes eines no hi haurà "pífies”. Però, us penseu que el presentador ho va confessar, això? I ca! Potser ni tant sols s'ho ha plantejat! És evident que no seria gaire bona propaganda per la serra de vogir que ens volen endossar que la “vogida” no sortís a la primera... Però, jo, que m’he adonat d’aquest “intent de propaganda” en un lloc on ni tan sols els que treballen a la radio ho diuen... sóc friki i paranoica per això? Doncs potser sí. No fa de bona ovella. Un altre exemple: estic cansada de sentir que el barça paga per dur el nom d’Unicef a la samarreta. Oh, que bo que és el barça que renuncia a guanyar diners per aquest concepte... Com es preocupa per les criatures del món! És que ningú s’ha adonat que les camisetes del barça les patrocina Nike? I no és veritat que Nike – no sé si justificadament o no- té fama d’explotar nens als països asiàtics? Ara em diran que a Nike no l’interessa tenir el seu nom associat al d’Unicef... El barça potser és altruista respecte Unicef, però us asseguro que Nike això ho paga religiosament al Barça. Però es clar, fa molt temps que escolto la radio i no he sentit mai a ningú que ho digués, això... Sóc friki i paranoica per pensar-ho? Potser sí. No fa de bona ovella. El que hauria de fer coma bona ciutadana d’aquest món consumista seria comprar-me una camiseta del barça i deixar-me de mandagues... i comprar aquesta serra de vogir amb la que mai t’enganxes els dits, també, es clar.