dilluns, 15 de desembre de 2008

Perdonar al dolent

Sé què molts escriptors d’aquest que no venen gaire s’ho pregunten, jo mateixa m’ho pregunto... per què una novel·la com Soldados de Salamina va tenir tant d’èxit al nostre país? No dic que no sigui bona, al contrari, està molt bé. Però és molt senzilla, i no conté grans profunditats psicològiques o poètiques. És una novel·la arregladeta. (Ja sé que per vendre no s’ha d’escriure bé, això ja ho sé. De fet, aquí la sorpresa seria que s’hagués venut una novel·la ben escrita.) Està ben escrita, però res més del que escrigui Javier Cercas passarà a la història. Com tants d’altres, ha tocat la diana una vegada, i encara és pregunta què va fer diferent. Per què aquesta novel·la sí? Jo diria que aquí la paraula clau no és “l’èxit”, sinó “l’èxit al nostre país”. Un país on durant 40 anys hi va haver una dictadura. Un país on es va fer una transició en que es va evitar la caça de bruixes. Un país on, en certa manera, es va perdonar als feixistes, se’ls va integrar a la democràcia sense tallar-los el cap. Exactament el que passa a la novel·la: es perdona la vida a un feixista, a un dels dolents. I la novel·la té èxit, quan és ben sabut que les novel·les sobre la Guerra Civil eren "verí per a la taquilla". No posaria la mà la foc que no sigui l’inconscient col·lectiu d’aquest nostre país el que hagi fet d’aquesta novel·la l’èxit aclaparador que ha estat. En el fons, ho tornaríem a fer.

* * *

(escrit el 28 de gener del 2016)

Ja ho sé, ja ho sé que hi ha coses que són imperdonables.

Però, què vull dir amb el post? Què és el més important?

Viure en pau.

* * *

També voldria dir que em vaig equivocar com a futuròloga: Anatomía de un instante és tan o més bona que Soldados de Salamina, i també ha tingut molt 
èxit. I també crec que apel·la a aquest inconscient col·lectiu que vol la pau.