Enquestant als enquestats

Des d’un mes abans fins al dia de l’aniversari del meu inici com a blocaire, vaig lluir al blog una petita enquesta sobre la continuïtat d’això que em duc entre mans, el blog. La resposta “no m’interessa que continuï per res”, sé qui la va marcar, i perquè ho va fer, per tant, la desestimo. Fet això, ens queda que van contestar a l’enquesta 9 persones, 3 al bessó català i 6 al castellà. (Moltes gràcies a tots!) En total, dues persones van votar pel meu estil incomparable (sic) – estava dit no sense ironia, tot i que sé qui va votar ho va fer de bona fe-, tres pels llibres de que parlo de vegades (que jo esperava que seria la resposta més votada, tot i que jo no em referia a la manera com em parlo, sinó a la qualitat dels títols escollits en sí. Parlant de llibres bons, no és difícil dir coses que interessin.), i quatre vots per “alguna raó inconfessable que només qui va votar coneix” (tot i que una d’aquestes persones havia triat primer el meu estil incomparable (sic), i el dia que vaig publicar el post sobre poesia va canviar el vot... que ja m’imagino qui deus ser... ) Ningú ha triat saber xafarderies sobre la meva vida, ni les meves crítiques... Sembla que ningú em valora com a tertuliana de futbol, què hi farem... Però jo em pensava que com a mínim hi hauria algú interessat en saber xafarderies sobre mi! I ningú ha votat aquesta opció. Em sembla que tinc uns lectors extremadament discrets... Malgrat tot, aquest és el camí que m’atrau més de seguir d’ara endavant, i el seguiré malgrat que la manca de vots podria ser un clar avís que per aquest camí estic fent el ridícul... La opció que ha tingut més èxit amb diferencia ha estat la de la “raó inconfessable que només jo conec”. Posant aquesta opció només ironitzava, no esperava que ningú la tries... I és la que ha tingut més èxit! Però em sembla que no vull saber cap d’aquestes “raons incofessables”... m’he adonat que saber massa coses del que pensen els altres en relació amb una mateixa no és gens bo. Beneïda ignorància; viuré amb el misteri. Al cap i a la fi, jo també tinc les meves raons inconfessables que només jo conec per continuar escrivint el blog, i que no explicaré, o sigui que per aquest cantó estem igualats... Gràcies a tots per marcar una resposta!