divendres, 30 d’octubre de 2009

Enfonsament

No és que hagi parat d’escriure al blog, però no se m’acudeix res.

Em penso que hauria d’escriure d’altres coses que no fossin el blog.

De fet, no sé si tornaré a escriure.

Escriure sempre ha sigut molt important per mi, però de cop em sento incapaç d’articular, d’exposar les idees. De fet, sento que ni tan sols tinc idees. No tinc ganes de dir res. Arriba l’hivern... l’ideal seria poder hivernar. Ficar-me dins una soca d’arbre ben aïllada y que no calgués sortir-ne mai més...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

"aïllada Y que no calgué"... compte!

Biel Barnils ha dit...

Si no es té res a dir el millor és no dir res. Com ho deia el Brossa? "El silenci és l'original, la paraula és la còpia".

Elvira FR ha dit...

Serà una pèrdua important no poder llegir-te...però tu ets qui decideix...potser és passatger...la tardor fa aquestes coses...si no tens ganes de dir res també ,al capdavall és una manera de dir...

pere ha dit...

Una precisió: no escrius el blog, escrius al blog. Penso que els blocs, per als qui hi escrivim força és al mateix temps un estímul i una servitud: l'estímul de poder dir el que sigui i saber que algú et llegeix amb immediatesa, però també la servitud d'escriure a un ritme determinat, com una adicció a la immediatesa que gairebé no et permet reflexionar, repassar. Aquesta sensació de no saber què dir, de no estructurar les idees que ni tan sols saps si són idees em passa a molt sovint i sovint el que escric sembla confirmar la meva idea de la falta d'idees i de desestructuració. Altres vegades penso que per què escric si prfereixo llegir...
Potser hauríem d'escriure més sense passar-ho a a pantalla.
En fi, que el mes de novembre és terrible.
Ficar-se a la soca? Potser sí, fins que un raig de llum també hi penetri.

Clarissa ha dit...

Ostres Pere, això del raig de llum anava amb segones?