dissabte, 29 d’agost de 2009

Respir

De vegades penso en els meus companys i companyes de classe d’aquella època, els que m’ho van fer passar tan i tan malament amb les seves burles. Una cosa que tinc clara és que si escric el blog és perquè no els haig de veure l’endemà, que si el l’endemà hagués d’anar a l’escola o a l’institut no escriuria res de tot això. Estic segura que si gent d’aquella època sabessin que escric això se’n cardarien de mi a base de bé, com van fer sempre, de fet. Per sort, ara puc viure com si no existissin.

1 comentari:

Elvira FR ha dit...

Les persones, si és que mereixen anomenar-se així, que es burlen d'una altra persona no mereixen, al meu parer, ni un mal record....Esborrar-les per sempre és el millor. A més crec que si llegeixin el teu bloc es quedarien amb un pam de nas...