diumenge, 9 d’agost de 2009

La mentalitat medieval

M’avisa el meu llibreter que això que Tristany i Isolda no li van dir al rei Marc el que havia passat entre ells al vaixell no es tracta que Isolda volgués ser reina tan si com no, sinó de la mentalitat medieval. Tristany és un súbdit del rei Marc. Isolda és un trofeu que li porta. Són propietat del rei Marc, i estan a les seves ordres. Com a tals, ni tan sols es poden plantejar sortir del dibuix del seu destí, vull dir que ells no hi pinten res, ni poden decidir res. Simplement, Isolda està destinada al rei Marc, és per ell, i confessar la veritat, malgrat el que el rei Marc diu al final de la història, només els hagués dut conseqüències nefastes. Seria com si Tristany hagués dut una camisa de seda molt valuosa com a regal pel rei Marc, un regal que el rei hagués estat esperant amb candeletes, i que l’hagués esparracat. Evidentment, quan això s’hagués sabut només li hauria dut problemes... En la mentalitat medieval, les persones poden ser una propietat, i les propietats accepten el seu destí sense platejar-se si aquest podria haver estat diferent. Pensar que són ells qui “ho trien” és veure-ho amb ulls de persona d’ara.

2 comentaris:

J. de Zobeida ha dit...

Les “dites” persones d'ara triem el nostre destí? O això només és la nostra il·lusió? No en tinc la resposta clara. Clara

Clarissa ha dit...

Tens molta raó...