dissabte, 11 de juliol de 2009

No tot són flors i violes

L’altre dia vaig dir que havia rebut elogis, durant aquest temps de fer el blog. Sí, és cert. Però també he rebut crítiques. I si els elogis són difícils d’encaixar, perquè et fan tenir una visió irreal del teu propi talent, les crítiques, o més que crítiques les opinions negatives i els insults, encara no sé com assumir-los. La impossibilitat de tenir un diàleg cara a cara amb la persona que em deixa unes paraules aspres i que sovint s’empara en l’anonimat ho fa bastant avorrible. Precisament de coses com aquesta em volia protegir quan vaig tancar els comentaris. I més quan tens la sensació pel que et diuen que no han entès el que tu has escrit. Jo sempre m’esforço per ser clara, però de vegades, massa vegades, la gent entén el que vol, i si vol sentir-se ofesa pot sentir-se ofesa, malinterpretar és fàcil. Comentaris com aquests em fan pensar en aquell text que vaig ressenyar al començament del blog que deia que hi ha lectors que “no han tingut les eines necessàries per enfrontar-se a un text”. Són lectors que, si llegissin més bé, o simplement llegissin el que hi ha escrit, no podrien sentir-se de cap manera ofesos pel que jo he escrit. Però com que ho han llegit de pressa i corrents, ho han malinterpretat i per postres els encanta deixar tots ofesos un comentari feridor... Per això m’esforço tant a redactar bé? Potser m’ho penso, que redacto bé! Alguna cosa falla. Em sembla que em queda molt per aprendre encara; haig d’aprendre a matar els “punts foscos” que de vegades sense voler deixo als textos (pensant que ja s’entén) i que és precisament on s’agafen aquesta mena de lectors. Encara he d’aprendre a no deixar espais per no ser malinterpretada. No dic que no em mereixi crítiques, m’agraden quan és el sentit comú qui les dicta; una bona crítica a temps pot ajudar molt; però és diferent criticar que insultar: l’únic que dic és que jo no tinc paraules aspres per ningú i no em mereixo les paraules aspres d’algú que ni tan sols es para a llegir-me bé. Quan em passen coses com aquestes, em sento com si estigues tirant margarides als porcs. Tancaria el blog.

2 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Tranquil.la es facis el que facis sempre podem trobar qui mal interpreti o no entengui el que escrivim...i pensa que ja s'ho faran ...si no hi haguessin porcs a qui tiraríem les margarides? Pots fer servir l'opció que permet que decideixis esborrar o publicar el comentari rebut...no s'evita que el llegeixi el propietari del bloc però si que permet que no els vegi ningú si tu no vols...I ara que ho penso espero no haver-te molestat jo mateixa amb algun dels meus comentaris... si fos així et puc ben assegurar que no era pas la intenció...

Clarissa ha dit...

No, Elvira, tu no m'has pas molestat, no ho deia pas per tu. Ho deia per un anònim que em van deixar ahir. Pel que fa a moderar els comentaris... Ja he vist que hi ha algun blog que ho té, i no m'acaba de convèncer aquesta opció... jo estic a favor de que tothom pugui dir el que vulgui, sense trabes... Ja sé que sóc una tiquismiquis i que tinc la pell molt fina... en fi. Suposo que tampoc és tan greu...