dimarts, 3 de març de 2009

El gran cérvol blanc

Ara estic llegint un llibre sobre el rei Artur on un cavaller qualsevol pot veure’s empès a emprendre les activitats més insospitades perquè són la seva recerca, la seva missió, la seva aventura, el que ha de fer per demostrar que és un cavaller. Quin és el significat que hi veig en tot això? Que, tan és si som cavallers medievals o persones del segle XX: quan volem una cosa, quan se’ns posa un objectiu entre cella i cella, fem el que sigui per aconseguir-lo, encara que la nostra “missió” pugui semblar absurda a la resta de mortals (a mi les missions dels cavallers del llibre em semblen absurdes, però no em fan riure). Fem el que sigui per aquesta missió, per aconseguir allò que ens hem proposat: estem disposats a viure i a lluitar, i a plantar cara al que sigui, com fan aquest cavallers. Els cavallers del llibre fan coses tan absurdes com perseguir animals blancs, i fan anar l’espasa per això; són coses que a mi mai em mourien de la cadira, ni entenc perquè els mouen a ells... però, si em paro a pensar-ho, jo també persegueixo una mena de gran cérvol blanc, una cosa que per a algú altre podria estar entre les més absurdes. Ho tinc entre cella i cella, i com diuen aquest cavallers a qui els ho pregunta, és la meva recerca, la meva aventura, i no pararé fins a portar la peça (allò escrit) al meu rei Artur (la posteritat).

(Ostres, em sembla que queda una mica pedant dit així... però encara que sigui un sentiment irreal, sona tan bé!)