dijous, 22 d’octubre del 2009

Pela i llibertat

Sento amb preocupació com als Estats Units, però també aquí, els diaris i revistes ja posen als seus redactors la condició de no crear blogs personals parlant lliurement de les coses que els queden al tinter al diari, i a la informació de les que accedeixen gràcies a treballar-hi. Això en principi podria semblar assenyat: jo et pago un sou, per tant “et compro” la llibertat de dir el que vulguis, i només diràs el que jo vulgui. Sembla lògic que els qui tenen el poder actuïn així. I també em sembla lògic que tots aquest treballadors de la informació es deixin comprar, al cap i a la fi d’alguna cosa s’ha de viure. L’única cosa que em sap greu és que jo em pensava que els blogs podrien ser a la llarga una mena de contrapoder als mitjans “oficials”, a la veritat establerta. I m’adono que si van tancant la boca i fan ser “políticament correctes” a tots els que cobren per escriure, la possibilitat de dir les veritats quedarà en mans d’aficionats que vivim d’una altra cosa, però no d’escriure. No crec que amb clàusules d’aquestes puguin fer callar el “blog power”, però el deixaran circumscrit a la marginalitat. No sé, jo tampoc en sé prou del tema, però aquesta prolongació del que diuen els diaris als blogs personals dels seus redactors em sembla una perillosa ingerència a la llibertat d’expressió, i amb el temps tanta endogàmia començarà a fer tuf de resclosit. M’agradaria que els blogs continuessin sent una alternativa saludable a la premsa “oficial”. Aviam si resultarà que allò que va dir aquell periodista en aquella xerrada que vaig anar, allò de que “en un blog tu ets editor de la teva mateixa mirada”, desapareixerà...

4 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Jo crec que és un atemptat a la llibertat d'expressió...els periodistes cobren per a fer la seva feina als diaris i aquí sí que els directors tenen a dir però del que facin els periodistes en els seus blocs...en són resposables i ben lliures ells mateixos i aquí no s'hi ha de ficar ningú....I si no , mira els aficionats i aficionades blogaires, com que no ens paga ningú a seguir expressant-nos lliurement

Anònim ha dit...

Zakaj pa ne:)

Clarissa ha dit...

S'agrairïa una traducció...

Clarissa ha dit...

Pelque es veu, diu "perquè no". És una indirecta?